Jesús va canviar la faç del món. Des de la seva vinguda, una bona part de les persones de la terra han acollit la seva paraula. El planeta ha canviat. La pobresa i la humilitat de Jesús han estat una riquesa extrema per les nacions de la terra. La solidaritat en virtut de les paraules de Jesús, s'ha multiplicat al llarg dels segles. D'on sortia la força de Teresa de Calcuta, Joaquima de Vedruna, Ignasi de Loyola o Agustí d'Hipona? No eren les armes i el poder, era l'estil de vida senzill animat i vivificat per la força de Crist.
"Mai no s'ha dit, ni es podrà dir, que Jesucrist i els seus apòstols fossin conquistadors, i ningú no ha pogut negar que els preceptes i consells de la religió cristiana estan en pugna amb les nostres passions, que les contrarien a cada moment, exigint-nos sovint sacrificis força dolorosos" (Jaume Balmes).
A més, la religió cristiana no només l'han acollit persones d'una condició sinó que l'han abraçat gent en circumstàncies molt diverses: pobres i rics, infants i vells, savis i ignorants, ateus i agnòstics... i no a partir d'un poder inicial influent sinó a partir d'un líder mort a la creu i d'uns apòstols senzills. No és un gran miracle aquest avenç de la religió catòlica malgrat tanta precarietat? No és una cosa divina que uns quants predicadors pobres i pràcticament ignorants canviessin la faç de la terra i es multipliquessin?
Pensar en tot plegat ens ajuda a comprendre eficaçment la força de Crist en l'Església i, per tant, la seva divinitat.