Déu, que no té principi ni fi, és principi i fi per nosaltres. És el jutge just que té preparat per nosaltres un designi just. Per això, ja aquesta vida ha de ser una preparació per a l'altra. Per aquest motiu, Déu, per la Providència, ens ha donat els mitjans per arribar a tal fi, a aquesta preparació adequada, uns mitjans que ens els proporciona la religió.
Argumenta Jaume Balmes:
"L'home ha d'estimar Déu perquè és infinitament bo i a més a més perquè li ha donat molts de beneficis. Per això, ha de tributar-li accions de gràcies i ha d'adorar-lo, com a Senyor de cels i terra; però en tots els actes, tant interiors com exteriors, en què ret culte a Déu, ha de fer-ho d'una manera agradable a la divina Majestat, tal com escau a una criatura que ofereix el seu homenatge al Creador. Cal que hi hagi, doncs, unes regles en aquest culte, les quals no hagin estat encomanades a l'inconstant caprici dels homes; i una religió, la mateixa per tota la Humanitat, dins la qual els homes visquin segurs que, observant allò que ella prescriu, compleixin amb la voluntat de Déu i segueixin el viarany que condueix a la felicitat eterna".
Per tant, afirmar que totes les religions són iguals és fals i contrari a la Providència divina. Déu creador és provident i es cuida de les seves criatures. Per aquest motiu la Providència proporciona als homes una religió veritable per tal que tinguin un mitjà segur per estimar Déu.